El vi segons… Ruth Troyano

Vi, moments, persones. “Els vins són petites històries dins d’una ampolla que conviden a tornar als origens”. Així ens dóna la benvinguda a la seva web personal la Ruth, periodista, comunicadora i sommelier nascuda a Reus, que a partir del seu amor per la gastronomia, l’enologia, l’enoturisme i les xarxes socials ha construït un perfil professional únic que avui us convidem a descobrir.

Per conèixer una mica més la Ruth i la seva activitat com a blocaire li hem fet quatre preguntes sobre el seu bloc i set sobre la seva relació amb el vi.

Explica’ns qui ets i quina és l’essència del teu bloc.

Vaig néixer a Reus, però els primers anys de la meva vida vaig estar molt vinculada a Riba-roja d’Ebre que és on vivien els avis materns. Amb ells vaig descobrir la cultura del vi: el porró sempre era a taula, teniem una bóta de vi a cobert al pati, vora les tomaqueres, els enciams i les flors, les dàlies. La meva àvia em preparava els millors berenars quan passava l’estiu al poble: el pa amb vi i sucre. He estat conscient de la importància d’aquests moments que em van regalar, ara, ja de gran. Sóc periodista, màster en planificació i gestió del turisme enològic i sommelier. El bloc Vi Moments Persones neix quan m’endinso ara fa 5 anys en el món del vi, volent imprimir una mirada més humana i paisatgística, posar rostre, coneixement i sentiment al sector.

Com i quan va sorgir la idea de crear el bloc? Com ha evolucionat des d’aleshores?

Sorgeix perquè mentre m’estava formant en l’àmbit de l’enoturisme, començo a fer visites setmanals a cellers i considero que enlloc de guardar les notes en una llibreta, poden contribuir a fer visibles petits grans projectes. Després del premi BlocDOCat, ara fa 4 anys, vaig decidir fer un canvi, passar del wordpress a la pàgina web i incloure, a més a més del bloc, el meu perfil professional. Quan ets periodista autònom, la gent no entén ben bé a què et dediques i vaig creure oportú fer visible els projectes i les activitats amb les qual estic vinculada. L’evolució natural del bloc ha estat finalment un treball que m’han encarregat des de la universitat (Publicacions URV) que són Retrats de Vi (www.retratsdevi.cat), reportatges en profunditat publicats en format digital i paper (llibre) sobre enòlegs de la Universitat Rovira i Virgili. Són  una aproximació molt humana a l’elaborador, que vol posar en valor no només la professió enològica sinó també la cultura del vi. A finals d’any veuran la llum tres llibres més. Estan escrits en català, castellà i anglès.

Explica’ns una anècdota, una oportunitat o una situació curiosa que hagis viscut com a autora del bloc.

Tinc molt bons records de les primeres visites als cellers ara fa 5 anys i de l’acollida de la gent del vi, sense excepcions. M’agrada recordar aquells moments iniciàtics perquè eren molt purs. Ni jo els coneixia ni ells tampoc a mi. I durant la visita es creava un clima de confiança i complicitat molt maco que després, evidentment, es reflectia al text. He trobat en els cellers catalans persones molt formades honestes, sinceres, treballadores, entusiastes, creatives… I el més destacat doncs… Potser arribar a casa carregada de cireres i de roses, no sempre de vi! La seva generositat m’ha arribat a sobrepassar en algun cas. He rebut també alguna trucada un cop han vist l’article publicat, que m’ha emocionat especialment. Jo sempre dic que el bloc és una afició, la professió és el periodisme, però m’ha donat molt, més que qualsevol nòmina que hagi pogut cobrar realitzant la meva feina.

Com t’imagines el teu bloc en un futur?

Sento no trobar el temps per actualitzar-lo tan sovint com feia al principi, però en els últims temps he prioritzat la redacció dels llibres Retrats de Vi a més a més de les col·laboracions en premsa digital i ràdio. Però des de fa temps que estic pensant en donar-li un nou enfoc, amb la mateixa filosofia, però he de trobar el moment i acabar de reblar la idea. Tinc clar que he d’apostar per l’audiovisual i m’agradaria també vincular-ho amb la literatura. 

La Ruth i el vi:

Quin és el teu primer record sobre el vi?

El porró a taula a casa dels avis materns i la història que sempre m’explica la meva mare i que em fa dir sovint que el vi no pot ser dolent, ni tan sols sense moderació ;))) Quan era petita va confondre un porró de vi amb un càntir d’aigua i se’l va beure pràcticament tot sencer. La meva àvia la va trobar inconscient al balcó de casa… Després de l’ensurt inicial i d’algun remei casolà, la mare ja estava jugant com si res.

Blanc, negre o rosat?

Els tres, però segons l’estació de l’any, el moment i la persona. I en funció de l’estat d’ànim també. Hi ha vins que me’ls beuria sola, perquè el vi parla i a vegades et reclama molta atenció i m’agrada concedir-li tota. En aquest moment de l’any, em decanto pel vermut, pel rosat – amb i sense color de pell de ceba – i pel blanc brisat i/o amb cos.  

El millor moment per pendre un vi

Quan et ve de gust. Quan tens el moment per fer-ho. Quan trobes la persona. M’agrada molt pensar quin vi obriré al vespre, és una il·lusió que m’acompanya a vegades des de primera hora del dia. Al capvespre sempre és molt benvingut, quan la intensitat del sol baixa, tens part de la feina feta… Aleshores és un bon moment. Amb pau i calma.

Quines sensacions t’evoca el vi?

La veritat és que penso molt en la feina que hi ha al darrere. Em van dir fa poc que es prenen  600 decisions per elaborar una ampolla… No sé si hi ha moltes coses més en aquesta vida que per només 10 euros – per posar un preu relativament baix – puguin donar-nos tant de plaer als consumidors, i tanta feina als elaboradors. 

Amb bombolles o sense?

Les dues coses, depenent de les circumstàncies. La bombolla fina i delicada sempre és benvinguda. I fins i tot en un bon esmorzar amb pa de pagès, oli d’oliva verge extra i embotit català. El cava/ escumós és perfecte!

Descriu el vi ideal per a una cita

Pensaria en l’altra persona i triaria el vi que ens parlés a tots dos. És un aliment més i si convides algú a casa, sovint cuines allò que saps fer i que saps que li agrada, doncs amb el vi també aplicaria la mateixa regla.  O un vi que ens porti algun record especial. Quan viatjo sempre m’enduc algunes ampolles i quan les obrim a casa, és una manera de reprendre el viatge i recordar les persones que ens l’han recomanat, servit, aconsellat… El país d’on ve.

Quin és el teu maridatge perfecte?

Res és perfecte. “Passion is imperfection” diuen. Però crec que la millor harmonia és la que no et deixa indiferent. No sé si és per deformació professional però tinc una obsessió en mirar què hi ha darrere de cada vincle… és evident que, quan em sorprenen amb un plat i una copa que es potencien, celebro el maridatge, però m’emociona especialment quan un vi casa amb una peça musical -Sílvia Pérez Cruz o Jorge Drexler per exemple, que escolto sovint - o amb alguna novel·la o fins i tot un article periodístic amb certa profunditat.

Podeu seguir a la Ruth a:

Ruth Troyano

Vi, moments, persones

Facebook

twitter

Instagram

Youtube

Pinterest