El vi segons… Inés Butrón

Atable, receptes i lletres” és el nom del bloc de la Inés, una apassionada de la cuina i de la comunicació que comparteix les seves receptes i altres experiències relacionades amb el món de la cuina. Ha escrit diversos llibres de rutes gastronòmiques i un assaig sobre l’alimentació a Espanya durant el segle XX, però assegura que el veritable luxe és menjar bé a casa. Si voleu comprovar-ho en persona, podeu sopar a casa seva mitjançant la plataforma Eatwith.

Per conèixer una mica més la Inés i la seva activitat com a blocaire li hem fet quatre preguntes sobre el seu bloc i set sobre la seva relació amb el vi.

Explica’ns qui ets i quina és l’essència del teu bloc.

Inés Butrón és una comunicadora nata que cuina per passió. Una filòloga a la cuina.

Com i quan va sorgir la idea de crear el bloc? Com ha evolucionat des d’aleshores?

El bloc es va crear a l’agost del 2010 tot just després de la mort de la meva mare i de la publicació dels meus primers llibres. Tenia una funció catàrtica que s’ha anat ampliant amb els anys.

Explica’ns una anècdota, una oportunitat o una situació curiosa que hagis viscut com a autora del bloc.

El bloc m’ha aportat moltes coses bones – coneixences, viatges, descobertes, però, sobretot, m’ha permès formar part d’una comunitat que viu la gastronomia ( la vida) com jo, i això és un antídot contra la solitud.

Des de que escric al bloc tinc amics periodistes, cuiners o escriptors amb qui no hagués imaginat mai que compartiria taula.

Com t’imagines el teu bloc en un futur?

Jo voldria que el meu bloc anés canviant amb els temps, que mai es veiés obsolet, abandonat, trist. Que anés progressant amb mi, però jo no sé quin serà el meu futur i no puc predir què és el que el comunicaré demà.

La Inés i el vi:

Quin és el teu primer record sobre el vi?

Recordo, sobretot, el vi de Xerés que es prenia a casa la meva àvia, a Càdiz, “en catitas”, quan venien els meus tiets i tocaven la guitarra al pati de casa després de la pesca a la platja, al capvespre andalús. És la imatge de l’estiu i d’infantesa que mai s’oblida. També em va impressionar molt el descobriment del Tokajy, el vi preferit de Giacomo Casanova. Una joia dins una ampolla.

Blanc, negre o rosat?

Blanc.

El millor moment per pendre un vi

La nit d’estiu.

Quines sensacions t’evoca el vi?

La cinquena essència de la terra, les fragàncies més amagades, la delicadesa, la subtilitat…tot el que no és material, però és essencial.

Amb bombolles o sense?

Sense ampolles, preferiblement, m’agrada el vi cristal·lí  i nítid.

Descriu el vi ideal per a una cita

Un Chablis. Vi de seda.

Quin és el teu maridatge perfecte?

Unes ostres i un albariño.

Podeu seguir a la Inés a:

Atable, receptes i lletres

Facebook

Twitter

Instagram

Pinterest