El vi segons... Jordi Cadellans

Molts el coneixereu com el Lluís de la Riera. Va començar la seva carrera professional com a figurant i des d’aleshores ha participat en sèries de televisió (tant catalanes com espanyoles), cinema i teatre. Fa poc l’hem vist a l’obra “Sota la catifa”, al Teatre Gaudí de Barcelona. A través de les seves respostes descobrim una persona ingeniosa i inquieta (de fet, actualment, a més de treballar com a actor està estudiant psicologia i també ha estudiat artteràpia). En aquesta entrevista ens descobreix alguns aspectes de la seva professió i la seva relació amb el vi.

Explica’ns qui ets i com vas començar en el món de la interpretació.

Sóc algú que des de jove he tingut molt clar que no volia viure per treballar. Era molt rebel i no trobava encaix enlloc. Em vaig fer actor per canviar autodestrucció per creativitat. Ser actor fa que la vida sigui una aventura: sempre imprevisible. Mai no saps on ni quan ni amb qui ni quant.

La meva primera feina va ser de soldat a l'òpera 'Mathis der maler' al Liceu just quan es va cremar.

Com has evolucionat des d’aleshores?

Intento arribar al punt màxim de saviesa possible: no prendre't gens seriosament a tu mateix. Una feina com la meva només té sentit si et diverteixes amb els teus companys. No em dedico a salvar vides, o sigui que menos lobos, caperucita.

Tens algun ritual a l’hora de començar a construir un personatge? Quins processos i tècniques segueixes?

Per inspirar-me, m'agrada que em donin referències de personatges que ja existeixen. Cada cop crec menys en les tècniques miraculoses d’interpretació. Quan trobes la veritat un cop ets dins la pell del personatge —en la seva veu, en les seves línies de text—, ja ho tens.

Explica’ns una anècdota, una oportunitat o una situació curiosa que hagis viscut com a actor.

Un cop era al jardí de l'Ateneu Barcelonès —on vaig formar part de la seva companyia de teatre amateur— repassant una escena per a un taller de l'escola d'interpretació. Era Fool for love, de Sam Shephard, i havia de fer de cowboy que dominava revòlvers i llaços. M'entrenava a fer girar tants cops possibles una pistola de joguina a la meva mà mentre deia el text. Des de la biblioteca em van veure i van avisar al conserge alarmats que hi havia algú parlant sol amb una arma a la mà.

Com t’imagines en un futur?

Molt ric i encara viu.

Qui és el paper pel qual t’agradaria ser recordat? I el paper que encara no has fet i t’agradaria fer?

El millor està per arribar.

M'agradaria fer de transsexual, profeta, polític, rei, poeta, messies, escriptor turmentat, prostitut, president dels Estats Units, Gandhi, Martin Luther King, vampir, home llop, gàngster, emperador romà, Hillary Clinton, entrenador grec de gimnàs, nedador i acròbata.

En Jordi i el vi:  

Quin és el teu primer record sobre el vi?

Recordo haver pensat: 'Aquesta beguda l'entendré quan sigui més gran'. El vi és el David Bowie de les begudes.

Blanc, negre o rosat?

Negre, per favor. Com algú em va dir un cop: 'el blanc és per a les gambes, el negre per a les persones'. Malgrat tot, reconec que també n'he provat molts, de blancs. 

I amb bombolles o sense?

Sense. El tema bombolles el reservo per a quan tingui un moment lliure d'aprenentatge en el futur, tot i que la meva família només beu amb bombolles en els àpats de celebració.

El millor moment per prendre un vi.

Quan ve el bon temps i puc convidar amics a sopar a casa. Després d'haver menjat una mica, quan s'inicia la tertúlia.

Descriu el vi ideal per a una primera cita.

Un negre poderós que desbloquegi el llenguatge a la segona copa.

Quin és per tu el maridatge perfecte?

No arribo a aquest nivell de finesa, però m'encantaria saber-ho tot sobre la relació perfecta entre els vins i els formatges.