El vi segons... Ivan Labanda

L’Ivan Labanda és un artista multidisciplinari que destaca per la seva constància i dedicació. El coneixem principalment per la seva faceta d’actor, però també és locutor, guionista i director. Ha treballat en teatre, televisió, ràdio, publicitat i cinema, com a actor de doblatge i fins i tot cantant en algunes pel·lícules i obres de teatre. El seu actual projecte és l’espectacle Cabaret, que s’ha estrenat aquest mes de setembre al Teatre Victòria. Si voleu conèixer una mica més a l’Ivan i la seva relació amb el vi, seguiu llegint.

Explica’ns qui ets i com vas començar en el món de la interpretació.

Em dic Ivan Labanda, i vaig començar en el món de la interpretació quan tenia 12 anys. Formava part d’una coral de nens i a un grup ens van agafar per intervenir en el musical “Nou Memory” al Teatre Tívoli, l’any 1992. Va tenir un gran èxit i aquella experiència em va colpir.

Com has evolucionat des d’aleshores?

Treballant de valent, assolint reptes, alimentant les meves inquietuds, no deixant perdre el nen que porto dins i aprenent constantment de tot i de tothom amb qui treballo.

Tens algun ritual a l’hora de començar a construir un personatge? Quins processos i tècniques segueixes?

Procuro documentar-me, entendre el context, les idees, hi penso molt de forma lliure... El vaig construint en el meu cap. Sobretot faig servir molt la intuïció, els referents i deixar-me guiar per l’instint.

Explica’ns una anècdota, una oportunitat o una situació curiosa que hagis viscut com a actor.

Un cap d’any, fent l’espectacle “No són maneres de matar una dona” a la Sala Villarroel, l’any 2006, em van disparar per accident amb una pistola de fogueig (es diu així?) a 20 cm de la cara. Vaig acabar la funció com vaig poder (bisos inclosos), amb tot ple de puntets de sang i després vaig passar la nit a l’hospital, a urgències. El metge em va dir que sort que portava lentilles, perquè potser a hores d’ara aquesta entrevista l’hauria d’estar escrivint en braille.

Com t’imagines en un futur?

M’imagino dirigint, que és cap on intueixo que hi va encaminat el meu talent.

Quin és el paper pel qual t’agradaria ser recordat? I el paper que encara no has fet i t’agradaria fer?

Suposo que sempre penses que encara no ha arribat, perquè com a ésser humà vols entendre que el millor encara està per venir. De moment em moro de ganes de fer el Mestre de Cerimònies de Cabaret, que és un dels meus papers i musicals preferits. Estrenem al setembre al Teatre Victòria. Un privilegi.

L’Ivan Labanda i el vi:  

Quin és el teu primer record sobre el vi?

Una ressaca.

Blanc, negre o rosat?

Depèn del que em vingui de gust en el moment. No sóc de lligar-los amb si menges peix o carn com fa molta gent. Prenc el que em vingui de gust en aquell moment. Si és blanc, millor sec. Si és negre, sense massa cos, i rosat gairebé no en prenc mai.

I amb bombolles o sense?

Sense.

El millor moment per prendre un vi.

Qualsevol moment que no hagi de conduir després.

Descriu el vi ideal per a una primera cita.

El que tingui la graduació més alta. Per desinhibir-se.

Quin és per a tu el maridatge perfecte?

Isabel Pantoja i Julián Muñoz. És Broma. Vi + amics o parella (o amics i parella) + un bon sopar.