El vi segons… Daniele Rossi, propietari de Rasoterra

Ens ho explica Daniele Rossi, copropietari del restaurant junt amb Chiara Bombardi, dos dels impulsors del moviment Slow Food tant a nivell internacional com local.

Explica’ns quina és l’essència del teu restaurant.

Rasoterra és un bistrot vegetarià certificat com km0 pel moviment Slow Food. Això vol dir que els productes que fem servir són gairebé tots de producció local, de temporada i comprats directament al productor o amb menys intermediaris possible.

 Com i quan va sorgir la idea de crear el restaurant? Com ha evolucionat des d’aleshores?

La idea va sorgir fa uns 5 anys amb la meva sòcia i companya d’aventures Chiara Bombardi. Ja havíem tingut un restaurant vegetarià (el Sesamo, comida sin bestias) però volíem avançar i crear un concepte de restaurant vegetarià gastronòmic que no existia a Barcelona amb, a part del menjar veggie, vins sense sulfits, de petit productor i cerveses artesanals. Nosaltres volíem fer el millor restaurant vegetarià del món! Hem començat un camí que no sabem on ens portarà, l’important és no aturar-se mai, sempre estem buscant productes nous, combinacions diferents.

Explica’ns una anècdota, una oportunitat o una situació curiosa que hagis viscut en el restaurant.

El primer dia que va venir Thom Yorke (el cantant de Radiohead) al Rasoterra ningú s’havia fixat en el nom la reserva i quan va entrar per la porta amb els seus dos fills casi ens agafa un infart! Va dir que havia menjat molt bé i, de fet, va tornar dos dies després!

Com t’imagines el teu restaurant en un futur?

Me l’imagino a l’avantguarda d’una nova manera de veure la gastronomia: menys producte animal, menys “luxe” (fins quan menjarem foie gras?), més producte de la terra i més transparència en el plat.

Recomana’ns el vostre plat estrella.

La nostra carta canvia molt sovint: ara un plat que agrada molt són les carxofes del Prat amb picada d’avellanes i nyàmeres del Pirineu al forn.

En Daniele i el vi:

Quin és el teu primer record sobre el vi?

El meu avi Gino feia vi a casa. El recordo esmorzant pa, vi negre i sucre. Encara tenim les barriques de fusta al soterrani de la casa dels meus pares.

Blanc, negre o rosat?

Blanc i negre. Rosats encara em costa trobar-ne amb personalitat pròpia.

I amb bombolles o sense?

Les bombolles m’encanten però només en moments determinats: abans d’un sopar important o per una celebració.

El millor moment per prendre un vi.

Per mi sempre és un bon moment si la companyia és bona (encara que a vegades m’agradi una copa sol i amb bona música) i si el vi és bo. Sinó, prefereixo no obrir l’ampolla i beure una altra cosa.

Descriu el vi ideal per a una primera cita.

Un vi lleuger, suau, amb una fruita i una bona acidesa sense arribar a ser agressiu. En una primera cita el vi ha d’acompanyar i no ha d’arribar a ser tema de conversa.

Quin és per tu el maridatge perfecte?

No m'agraden els maridatges vi-menjar, els trobo superats. M’agrada provar un vi amb un plat, deixar-ne una mica a la copa i tornar a provar-lo amb més plats.

Podeu trobar el Rasoterra a:

Rasoterra

Facebook

Instagram

Pinterest