El vi segons… Rosa María

Rosa María és una entusiasta nata, una dona del Renaixement, formada en Geografia, tècnica editorial, blocaire i aprenent de sumiller. Alacartemenus (un menú per a cada ocasió) és un bloc on la principal missió és celebrar la vida des del punt de vista de la gastronomia. Sens dubte, et divertiràs amb els seus intercanvis de sabors, les seves receptes robades o els jocs de blocaires en els que participa.

Per conèixer una mica més a la Rosa María i el seu treball li hem fet quatre preguntes sobre el seu bloc i set sobre la seva relació amb el vi.

Explica’ns qui ets i quina és l’essència del teu bloc.

Sóc geògrafa, tècnica editorial i una persona a qui li entusiasma gaudir i fer gaudir. Sens dubte una bona taula és una de les millors formes de fer-ho. Aquesta és precisament l'essència del bloc, que neix amb l'objectiu de proporcionar idees per transformar un dinar o un sopar en un petit festí.

Ara sóc també, com dic jo, aprenent de sumiller. Estic estudiant al CETT el curs superior de sumilleria. Així com a la cuina he anat millorant molt amb ajuda dels gairebé cinc-cents llibres que tinc (és un vici terrible això dels llibres) i l'ajuda de molts cuiners i cuineres que comparteixen la seva saviesa en les xarxes, amb els vins notava que no avançava. Em vaig adonar que em faltava formació, així que ara estic solucionant aquest assumpte :-)

Com i quan va sorgir la idea de crear el bloc? Com ha evolucionat des d'aleshores?

La idea del bloc va ser de l’Antonio, la meva parella. Tots els amics em deien que havia de fer un bloc de cuina, però jo no ho tenia molt clar, pensava que no tenia res de nou a oferir i, a més, em feia molta mandra. Per la meva feina, estic més de vuit hores davant l'ordinador, i tenia claríssim que no volia passar més hores davant la pantalla... i ja em veus!

El bloc evoluciona a cada nova entrada. Volia, sobretot, fer menús temàtics, i ara, per qüestió de temps, és una cosa que tinc una mica abandonada. I en canvi hi ha una nova secció, “Juego de bloguer@s”, on a cada final de mes publico una recepta, al mateix temps que els meus companys de joc fan el mateix al seu bloc amb un ingredient de temporada que hem escollit mitjançant votació. És una secció que m’agrada molt, perquè per a mi les xarxes només tenen sentit si interactues amb altres persones i comparteixes il·lusions i passions.

El vi té, cada vegada, més importància en el meu bloc, sempre acompanyat d'un menú o un plat, i això és també un canvi.

Explica'ns una anècdota, un oportunitat o un situació curiosa que hagis viscut com a autora del bloc.

Oportunitats moltes. Coneixes a moltes persones, i t'ofereixen oportunitats quan menys te les esperes. Fa un any vaig organitzar uma trobada a Sitges, #SlowSitges, de manera privada, per compartir amb alguns amics coses que crec que val la pena que es coneguin. Arran d'això em van proposar participar a la campanya Origen Garraf, aquesta vegada de forma professional.

Una situació curiosa i molt bonica. Fa dos anys una noia veneçolana em va demanar si li podia donar idees per a un menú festiu. Als pocs dies li vaig enviar un arxiu amb moltes propostes. Fa dos mesos em va escriure, venia a Barcelona i volia conèixe’m. Finalment no va ser possible quedar, però em va deixar a la recepció del seu hotel un llibre de cuina veneçolana. Això són les coses que fan que l'esforç i les hores que dedico al bloc valguin la pena.

Com t'imagines el teu bloc en un futur?

És una cosa que no em plantejo. Imagino que el vi tindrà cada vegada més protagonisme. És molt important acostar el vi a totes les persones. A les xarxes, el món dels cuinetes i el dels amants del vi solen estar molt separats. Vull que les persones que decideixin fer alguns dels menús o plats que proposo sentin que per gaudi-ne plenament hauran d’acompanyar-los amb una ampolla de vi.

Rosa María i el vi:

Quin és el teu primer record sobre el vi?

Un got de gasosa amb un rajolí de vi, a l'estiu, amb la meva iaia i la meva tieta, que eren de l'opinió que l'aigua és per a les granotes. Els calimochos a Santo Domingo de Silos, estant en el campament d'estiu: la calor, les escapades al poble, el prohibit...

Blanc, negre o rosat?

Tots, segons el moment, el menjar i, sobretot, el desig.

El millor moment per pendre un vi.

Menjant, especialment en el sopar. Sol, mar, peix i vi fresc és també un gran moment.

Quines sensacions t'evoca el vi?

Més que evoca, en el meu cas és provoca. Admiració pel treball dels productors, perplexitat i meravella.

Amb bombolles o sense?

Em repeteixo: els dos, segons el moment, el menjar i, sobretot, el desig :-)

Descriu el vi ideal per a una cita.

Amb qui? ;-)

Quin és el teu maridatge perfecte?

La última copa de vi de la nit, un cop acabat el sopar, amb qualsevol caprici que se't passi pel cap. En el meu cas gairebé sempre són nabius i gerds, o fruita seca algunes nits d'hivern.

Podeu seguir a la Rosa María a:

Alacartemenus

Facebook

Twitter